En relació amb la imatge utilitzada en la difusió del cicle de seminaris sobre mecanismes adequats de solució de controvèrsies (MASC), manifestem la nostra preocupació pel contingut simbòlic i el missatge implícit que transmet aquesta representació visual.

La composició projecta una posició corporal i espacial d’aparent subordinació de la figura femenina davant figures masculines que ocupen una posició central i dominant. Aquesta construcció visual, amb independència de la intencionalitat dels seus autors, és susceptible de reproduir estereotips de gènere i perpetuar patrons culturals associats a relacions asimètriques de poder.

Des d’una perspectiva jurídica, la comunicació institucional ha d’ajustar-se als principis d’igualtat i no-discriminació proclamats a l’article 14 de la Constitució Espanyola, així com al mandat de promoció de la igualtat real i efectiva de l’article 9.2 del mateix text constitucional.

Així mateix, la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, imposa als poders públics i a les corporacions de dret públic el deure d’integrar la perspectiva de gènere en la seva actuació (art. 15 i concordants), inclosa la projecció simbòlica i institucional de les seves comunicacions.

En l’àmbit autonòmic, la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, estableix l’obligació de promoure una representació plural, no estereotipada i respectuosa de les dones en la comunicació pública i institucional.

Cal recordar igualment que l’article 3 de la Llei 34/1988, General de Publicitat, considera il·lícita la publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts a la Constitució, entre ells el principi d’igualtat.

Atesa la condició d’institucions jurídiques i acadèmiques compromeses amb la cultura de l’acord i la resolució dialogada de conflictes, resulta especialment exigible la coherència entre el discurs normatiu i la representació visual emprada.

Per tot l’anterior, sol·licitem:

La retirada immediata de la imatge actualment difosa.

La seva substitució per una representació visual coherent amb els principis d’igualtat, horitzontalitat i respecte professional.

La revisió dels criteris de comunicació gràfica amb perspectiva de gènere.

Aquest comunicat es formula des del respecte institucional i amb voluntat constructiva, en defensa dels valors constitucionals i estatutaris que han de presidir l’actuació de les corporacions jurídiques.

A Barcelona, a 24 de febrer de 2026

Desde la Sección Territorial de Juezas y Jueces de Cataluña queremos manifestar en relación con la imagen utilizada en la campaña de difusión del ciclo de seminarios sobre mecanismos adecuados de solución de controversias (MASC), nuestra preocupación por el contenido simbólico y el mensaje implícito que transmite dicha representación visual.

La composición de la imagen proyecta una posición corporal y espacial de aparente subordinación de la figura femenina frente a figuras masculinas que ocupan una posición central y dominante. Esta construcción visual, con independencia de la intencionalidad subjetiva de sus autores, resulta susceptible de reproducir estereotipos de género y de perpetuar patrones culturales asociados a relaciones asimétricas de poder.

Desde una perspectiva jurídica, la comunicación institucional debe ajustarse a los principios de igualdad y no discriminación proclamados en el artículo 14 de la Constitución Española, así como al mandato de promoción de la igualdad real y efectiva del artículo 9.2 del mismo texto constitucional.

Asimismo, la Ley Orgánica 3/2007, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, impone a los poderes públicos y a las corporaciones de derecho público un deber activo de integración de la perspectiva de género en su actuación (arts. 15 y concordantes), incluyendo la proyección simbólica e institucional de sus comunicaciones.

En el ámbito autonómico, la Ley 17/2015, de igualdad efectiva de mujeres y hombres, impone la obligación de promover una representación plural, no estereotipada y respetuosa de las mujeres en la comunicación pública e institucional.

En ningún momento estamos suponiendo una mala fe por parte del CEFJE ni que pretenda reproducir estereotipos de género, es de sobra conocida la implicación del CEFJE en esta materia, pero sí hay que destacar la escasa atención que se ha prestado a esta cuestión en esta ocasión y las consecuencias negativas de su actuación. 

Finalmente valoramos positivamente la pronta retirada de la imagen.

En Barcelona, a 24 de febrero de 2026.