| Las
personas abajo firmantes manifestamos, en relación
con la reciente agresión padecida por una ciudadana
en un acto de violencia a todas luces reprochable, nuestra
más honda preocupación ante la respuesta
institucional y mediática de que ha sido objeto.
En este sentido, y sin dejar de destacar
que el fenómeno de la xenofobia merece un tratamiento
serio y riguroso por parte de la ciudadanía y
de todos los poderes públicos, no sólo
en cuanto a sus efectos sino, también, y principalmente,
en cuanto a sus causas, queremos poner de relieve:
1º) La indignación popular
ante la actuación de la Administración
de Justicia, fomentada por gran parte de los medios
de comunicación, se ha sustentado en el hecho
de la falta de acuerdo de la prisión provisional
respecto del supuesto agresor tras serle recibida en
su día declaración en calidad de detenido.
No obstante lo cual, y pese a todo,
en ningún momento se ha creído conveniente
explicar qué es la prisión provisional
como medida cautelar, qué la diferencia de la
prisión como pena privativa de libertad impuesta
en sentencia firme, qué funciones desempeña
en la estructura del proceso penal de un estado democrático
de derecho, y, por tanto, cuáles son los únicos
fines legítimos que pueden justificar el recurso
a una institución que, vulnerando el derecho
a la libertad personal, puede llegar a cercenar irreparablemente
el derecho fundamental a la presunción de inocencia
y a un proceso justo con todas las garantías.
Con lo que, peligrosamente, se ha venido reclamando
la aplicación de algo cuyo contenido se ha sustraído
al debate público.
Esta habitual ausencia de “pedagogía
jurídica” por parte de los medios de comunicación,
imprescindible en la formación de una verdadera
cultura democrática como medio idóneo
para fiscalizar la actividad de los poderes públicos,
ausencia cuyo espacio es ocupado por la usual “presión
mediática” para incentivar prácticas
incompatibles con las garantías constitucionales
y cada vez más próximas a la ley de la
venganza, debiera haber sido subsanada, al menos, por
el Consejo General del Poder Judicial, órgano
de gobierno de los Jueces, al que le es exigible una
apuesta decidida por una política formativa e
informativa seria en esta materia.
2º) No sólo no ha sucedido
así, sino que, por el contrario, la intervención
de los poderes estatales implicados no ha servido sino
para enturbiar aún más el debate, fomentando
respuestas de carácter marcadamente propagandístico.
A este respecto, la réplica
institucional del CGPJ ha sido desalentadora, al haberse
limitado a reaccionar a golpe de titular de prensa abriendo
un expediente informativo al magistrado que no acordó
en un primer momento la prisión provisional,
tal y como la propia Fiscalía anunció
que haría respecto del fiscal implicado que no
solicitó inicialmente dicha medida. Y el desaliento
subsiste, con independencia de que finalmente el expediente
abierto al magistrado quedara archivado, pues la posición
del CGJP sobre el particular ha sido inequívoca:
no se entra a cuestionar la pretensión de abuso
de la prisión preventiva sino, por el contrario,
a “investigar” sus posibles déficits
de uso.
Nuevamente, ha quedado huérfano
de explicación lo esencial:
El proceso penal democrático
debe concebirse como un debate reglado y lejos de las
pasiones inmediatas a los hechos, que, con respeto a
los intereses de las personas que aparecen como víctimas
y de aquellas a las que se pretende atribuir responsabilidades,
permita una respuesta justa y proporcionada. Toda persona
tiene derecho a poder defenderse de una acusación
y de todos los matices que sobre el hecho del que se
le pretende responsabilizar puedan suscitarse. La presunción
de inocencia exige que, en tanto no se celebre el proceso
y recaiga sentencia, deba ser tratada a todos los efectos
como inocente. La prisión provisional puede ser
necesaria, pero debe ser necesariamente excepcional,
pues constituye el instrumento más dañino
y destructivo del que puede hacer uso el Estado en la
persecución de los delitos, pudiendo llegar a
causar perjuicios irreparables en caso de que finalmente
el acusado resulte absuelto o de que, incluso siendo
condenado, se le imponga una pena distinta a la de prisión,
como una multa.
La prisión no es, por tanto,
la solución a cualquier problema que se plantee
ni la única respuesta a la que acudir cuando
alguien infringe la ley penal. Las demandas aireadas
de prisión no se corresponden con la dudosa eficacia
de esta medida para afrontar los problemas que existen
detrás de todo conflicto social.
La llamada lo es a la serenidad y la
ponderación, pero desde el hartazgo ante la reiteración
de situaciones como las que estos días vivimos.
DES DE LA SERENITAT PERÒ AMB AFARTAMENT
Les persones sotasignades manifestem,
en relació amb la recent agressió patida
per una ciutadana en un acte de violència sens
dubte reprotxable, la nostra més profunda preocupació
davant la resposta institucional i mediàtica
de què ha estat objecte.
En aquest sentit, i sense deixar de
destacar que el fenomen de la xenofòbia mereix
un tractament seriós i rigorós per part
de la ciutadania i de tots els poders públics,
no només quant als seus efectes sinó també,
i principalment, quant a les seves causes, volem posar
en relleu:
1r. La indignació popular davant
l’actuació de l’Administració
de justícia, fomentada per gran part dels mitjans
de comunicació, s’ha sustentat en el fet
de la falta d’acord de la presó provisional
respecte del presumpte agressor després de prendre-li
al moment oportú declaració en qualitat
de detingut.
No obstant això, i amb tot,
en cap moment s’ha cregut convenient explicar
què és la presó provisional com
a mesura cautelar, què la diferencia de la presó
com a pena privativa de llibertat imposada en sentència
ferma, quines funcions desenvolupa en l’estructura
del procés penal d’un estat democràtic
de dret, i, per tant, quins són els únics
fins legítims que poden justificar el recurs
a una institució que, vulnerant el dret a la
llibertat personal, pot arribar a retallar irreparablement
el dret fonamental a la presumpció d’innocència
i a un procés just amb totes les garanties. I
amb això, perillosament, s’ha estat reclamant
l’aplicació d’una cosa el contingut
de la qual s’ha sostret al debat públic.
Aquesta habitual absència de
“pedagogia jurídica” per part dels
mitjans de comunicació, imprescindible en la
formació d’una veritable cultura democràtica
com a mitjà idoni per fiscalitzar l’activitat
dels poders públics, l’espai de la qual
és ocupat per la usual “pressió
mediàtica” per incentivar pràctiques
incompatibles amb les garanties constitucionals i cada
vegada més pròximes a la llei de la venjança,
hauria d’haver estat solucionada, almenys, pel
Consell General del Poder Judicial, òrgan de
govern dels jutges, al qual és exigible una aposta
decidida per una política formativa i informativa
seriosa en aquesta matèria.
2n. No només no ha succeït
així, sinó que, per contra, la intervenció
dels poders estatals implicats no ha servit sinó
per enterbolir encara més el debat, fomentant
respostes de caràcter marcadament propagandístic.
Sobre això, la rèplica
institucional del CGPJ ha estat descoratjadora, en haver-se
limitat a reaccionar a cop de titular de premsa obrint
un expedient informatiu al magistrat que no va disposar
en un primer moment la presó provisional, tal
com la mateixa Fiscalia va anunciar que faria respecte
del fiscal implicat que no va sol•licitar inicialment
la mesura esmentada. I el desànim subsisteix,
amb independència que finalment l’expedient
obert al magistrat quedés arxivat, ja que la
posició del CGJP sobre el particular ha estat
inequívoca: no s’entra a qüestionar
la pretensió d’abús de la presó
preventiva sinó, per contra, a “investigar”
els seus possibles dèficits d’ús.
Novament, ha quedat orfe d’explicació
l’essencial:
El procés penal democràtic
s’ha de concebre com un debat reglat i lluny de
les passions immediates als fets que, amb respecte als
interessos de les persones que apareixen com a víctimes
i d’aquelles a qui es pretén atribuir responsabilitats,
permeti una resposta justa i proporcionada. Tota persona
té dret a poder defensar-se d’una acusació
i de tots els matisos que puguin suscitar-se sobre el
fet del qual se’l pretén responsabilitzar.
La presumpció d’innocència exigeix
que, mentre no se celebri el procés i es dicti
sentència, hagi de ser tractada amb caràcter
general com a innocent. La presó provisional
pot caldre, però ha de ser necessàriament
excepcional, ja que constitueix l’instrument més
perjudicial i destructiu de què pot fer ús
l’Estat en la persecució dels delictes,
ja que pot arribar a causar perjudicis irreparables
posat cas que finalment l’acusat resulti absolt
o que, fins i tot sent condemnat, se li imposi una pena
diferent de la de presó, com ara una multa.
La presó no és, per tant,
la solució a qualsevol problema que es plantegi
ni l’única resposta a la qual acudir quan
algú infringeix la llei penal. Les demandes airejades
de presó no es corresponen amb la dubtosa eficàcia
d’aquesta mesura per afrontar els problemes que
hi ha darrere de tot conflicte social.
La crida es fa a la serenitat i la
ponderació, però des de l’afartament
davant la reiteració de situacions com les que
aquests dies vivim.
FIRMAN EL PRESENTE ESCRITO:
Daniel de Alfonso Laso.
Magistrado Sección Séptima Audiencia Provincial
Barcelona
Carlos Almeida Espallargas.
Magistrado. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción
Número Tres de Sant Feliu de Llobregat. Decano
de Sant Feliu de Llobregat.
Javier Arzúa Arrugaeta.
Magistrado Sección Segunda. Audiencia Provincial
Barcelona.
Roser Bach Fabregó.
Magistrada Sección Tercera. Audiencia Provincial
Barcelona.
María Calvo López.
Magistrada Juzgado de lo Penal nº 2 de Mataró.
Carmen Capdevila Salvat.
Magistrada Sección 4ª Audiencia Provincial
de Girona.
Carles Cruz Moratones.
Magistrado Audiencia Provincial de Girona.
María Encina Fernández
Castro.
Magistrada del Juzgado de Instrucción nº
2 de Mataró.
Rosa María Freire Pérez.
Magistrada Juzgado de Instrucción nº 10
de Barcelona.
Adolfo Jesús García Morales.
Magistrado Sección Cuarta Audiencia Provincial
de Girona.
Jaume González Calvet.
Magistrado. Juzgado de lo Social 1 de Mataró.
Decano de Mataró.
José Grau Gassó.
Magistrado Sección Tercera. Audiencia Provincial
Barcelona.
Diego Gutiérrez Alonso.
Magistrado. Juzgado de Primera Instancia 3 de Lleida.
Javier Hernández García.
Magistrado Presidente Sección 4º Audiencia
Provincial de Tarragona.
Asociación JUECES PARA LA DEMOCRACIA
Nuria Lefort Ruiz de Aguiar.
Juez. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción
Número 1. Sant Boi de Llobregat.
Ramón LLena Miralles.
Magistrado. Juzgado de lo Social Número 21. Barcelona.
Pedro Martín García.
Presidente Sección Segunda. Audiencia Provincial
Barcelona.
María José Magaldi Paternostro.
Magistrada. Sección Segunda. Audiencia Provincial
Barcelona.
Luisa Molina Villalba. Magistrado.
Magistrada. Juzgado de lo Social Número Tres.
Girona.
Josep Niubò i Claveria.
Magistrado. Sección Tercera. Audiencia Provincial
Barcelona.
Manuel Olmedo Palacios.
Juez del Juzgado de primera instancia e instrucción
nº 4 Vic
Carlos Pascual Alfaro.
Magistrado. Juzgado de Violencia Sobre la Mujer 1. Barcelona.
Josep María Pijoan Canadell.
Presidente Sección Décima. Audiencia Provincial
Barcelona.
Begoña Pintado Antolín.
Magistrado. Juzgado de lo Social. Girona.
Carlos Hugo Preciado Domenech.
Juez. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción
Número Uno de Valls, con competencia en materia
de Violencia sobre la Mujer.
Marta Rayo Allezcuren.
Magistrada. Profesora del Área de Primera Instancia.
Escuela Judicial Barcelona
José A. Rodríguez Sáez.
Magistrado. Juzgado de lo Penal 21. Barcelona.
José Luis Ramírez Ortiz.
Magistrado. Juzgado de Instrucción Número
Uno. Granollers.
Miriam de Rosa Palacio.
Magistrada. Juzgado de lo Penal Manresa.
Yolanda Rueda Soriano.
Magistrada. Juzgado de Instrucción Número
Uno. Mataró.
Guillem Soler Soler.
Juez del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción
nº 1 de Mollet del Vallés.
Fernando Valle Esques.
Magistrado Sección 3ª de la Audiencia Provincial
de Barcelona.
Federico Vidal Grasses.
Juez. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción
Número Cuatro. Santa Coloma de Farners.
Xermán Varela Castejón.
Magistrado Juzgado de Primera Instancia e Instrucción
nº 2 de Figueres.
Antonio Valdivia Milla.
Magistrado. Juzgado de lo Social 2 de Mataro.
Santiago Vidal i Marsal.
Magistrado. Sección 10ª Audiencia Provincial
Barcelona.
Gemma Vives Martínez.
Magistrada. Juzgado de Primera Instancia Número
Cuatro Terrassa.
También muestran su adhesión:
Ramón García Albero.
Cadedrático Derecho Penal. Universidad Lleida.
Mercedes García Arán.
Catedrática de Derecho Penal. Universidad Autónoma.
Miriam Gugat Mauri.
Profesora de Derecho Penal. Unversidad Autónoma.
Cristóbal Martell Pérez-Alcalde.
Abogado penalista.
Isabel Martínez i Cid.
Avogada.
Oscar Morales García.
Abogado penalista y profesor de Derecho Penal.
Débora Quintero García.
Abogada penalista.
Gonzalo Quintero Olivares.
Catedrático de Derecho Penal. Universidad Rovira
i Virgili.
Rafael Rebollo Vargas.
Profesor de Derecho Penal. Universidad Autónoma.
Olga Tubau Martínez.
Abogada penalista.
Antoni Quera Rolles.
Abogado penalista.
|